Synopsis "La paciència del minotaure (Narratives)"
Evian passeja sol per una València tardorenca al capvespre. immers en les contradiccions d’una vida universitària que ja toca deixar enrere i el món del ball que li ha descobert el seu amic Raimon. Uns personatges enigmàtics vénen a sacsejar el temps nebulós d’Evian: Andrea. una estudiant alemanya que coneix a la facultat, Kristal Nekone. una amiga mig eslovena de Raimon de l’ambient de la salsa. i un misteriós borratxo amb una estrella de David penjada al coll. Evian coneixerà. a més a més. el senyor Vicent Ciscar. un ancià que li descobrirà els llocs de la València de la Guerra Civil i que li parlarà d’un terrible succés de postguerra viscut al carrer La Pau. Com peces que ha d’encaixar a través de diversos viatges. Evian arreplega a Amsterdam fragments del diari d’Anna Frank, a Cracòvia troba rastres de jueus que escaparen del gueto, a Munic descobreix la senda daurada dels herois antinazis i a Friburg veu el cocodril que trau el cap del canal. I encara hi ha més peces per encaixar: gorres de Lenin a Rússia. quadres de Leonardo da Vinci a Cracòvia. fotografies de nazis de Frísia… Al final del periple. tot acaba a Ítaca. amb el minotaure enfront d’Evian. cara a cara. després de recórrer de punta a punta el laberint. Com Ulisses. Evian ja ha fet el viatge i com Tesseu. ha reconstruït el fil i sap que en trencar el darrer cantó trobarà el minotaure. I potser el minotaure també l’està esperant a ell. amb els ulls espurnejants de qui ha comés el darrer assassinat pendent des dels temps del diari d’Anna Frank.