una crida al sentit comú feta per un professor entusiasta i atípic que creu en l`ensenyament si el futur d`un país es garanteix per l`educació que reben els seus ciutadans, el nostre futur està ben fotut. des de l`experiència i amb dosis abundants d`ironia, antoni dalmases fa un repàs a l`ensenyament en l`actualitat, i el diagnòstic és clar: el model d`ensenyament públic, desmantellat dia a dia, està abocat al fracàs. caos a les aules és «el resultat de reflexions, converses, observacions, lectures més o menys encertades, moltes hores de relació, reunions, discussions i, sobretot, bàsicament, fonamentalment, més de trenta-cinc anys ininterromputs fent classe a diversos nivells de l`ensenyament, des de l`antiga egb fins a l`actual secundària i batxillerat, passant pel bup i el cou.» antoni dalmases representa l`entrega del professor vocacional que intenta fer bé la seva feina, i que té arguments i idees molt clares sobre qui mereix ser anomenat estudiant i qui és que no vol aprendre res, quins tipus de pares i de professors hi ha i, sobretot, què fan els que manen per desmantellar amb decisions absurdes el sistema educatiu. que el lector no busqui xifres, estadístiques o informes perquè el que trobarà són històries viscudes, noms propis i situacions reals. antoni dalmases vaig néixer a sabadell el 1953. llicenciat en filologia hispànica. des del 1976 fins a l`actualitat, he estat i sóc professor i tutor de diversos cursos d`eso i batxillerat, amb els quals em diverteixo mentre miro d`ensenyar als meus alumnes a lluitar contra l`avorriment i la mediocritat, a tenir esperit crític, entendre el món i mirar-lo amb sentit de l`humor, per resguardar-se de la presència d`okupes, desvagats, objectors escolars, joves deixats de la mà dels déus, delinqüents en potència, pares que no mereixen ser-ho, col·legues lamentables, autoritats inoperants i/o malvades i lleis incomprensibles i irrisòries. la meva feina és, doncs, intentar contagiar als nois i noies el meu apassionat, iconoclasta i fins ara incansable amor a la literatura i la llengua del meu país, peti qui peti. escric novel·les i contes per a lectors de totes les edats i he obtingut, entre altres, el premi andròmina 1992 per l`última primavera, el premi gran angular 1993 per doble joc i el 2005 per jo, el desconegut, portada al cinema, a més del premi sant joan 1998 per al mig del camí.
