Aquest assaig, escrit per Aime Cesaire, poeta i politic martiniques, va ser publicat per primera vegada el 1950 per Editions Reclame, una petita editorial associada al Partit Comunista Frances. Cesaire, juntament amb Leopold S. Senghor i Leon-Gontran Damas, que s'havien conegut als anys trenta havien publicat, el 1935, el primer numero de la revista literaria L'Etudiant noir, substrat de la fundacio del moviment per la Negritud. En aquesta obra, l'autor analitza com el colonialisme i el racisme son consubstancials al capitalisme i el model social propulsat per la burgesia i establert sobre la reproduccio de l'esclavatge."Si Europa no galvanitza les cultures moribundes o no suscita cultures noves; [...] s haura robat a si mateixa l ultima oportunitat i, amb les seves propies mans, s haura cobert a si mateixa amb el llençol de les mortals tenebres.", avisava Cesaire fa mes de setanta anys. I seguia: "Vol dir, en resum, que la salvacio d Europa no es cosa d una revolucio en els metodes; que es cosa de la Revolucio: la que substituira, mentre esperem la societat sense classes, l estreta tirania d una burgesia deshumanitzada per la preponderancia de l unica classe que encara te una missio universal, perque en carn propia pateix tots els mals de la historia, tots els mals universal